
Itinerari editorial
8 cims · 2-3 caps de setmana · Val d'Aran
La Val d'Aran és una anomalia geogràfica i cultural: l'única vall catalana que vessa les aigües cap a l'Atlàntic, a través de la Garona. El clima atlàntic fa els seus cims més verds i humits que els del Pirineu oriental, però no menys impressionants. El Tuc de Molières supera els 3.000 metres, el Gran Tuc de Colomèrs domina el circ de llacs més gran del Pirineu, i el Tuc de Maubèrme i Era Forcanada s'eleven a prop dels 2.900 metres. Aquesta col·lecció ordena tots els cims de la Val d'Aran de menor a major exigència, perquè cada excursionista trobi el seu lloc en aquest rincó atlàntic del Pirineu.

El cim més accessible de l'Aran, a 2.172 metres. Des dels voltants de Vielha, una pujada pels boscos de pi que acaba amb una panoràmica a tota la vall del Garona.

Un cim tranquil a 2.679 metres sobre les Bordes. Rutes menys concorregudes que els tucs de l'alta Aran, amb vistes als prats i al nucli de Bossòst.

A 2.517 metres sobre Salardú, Montlude és un gran mirador sobre la Vall de Boí i les Besiberris. Ruta mitja jornada des del Pla de Beret.

El cim estrella del Parc Nacional d'Aigüestortes. Des dels 2.833 metres, vistes als Estanys de la Pera, el Saboredo i tota la serralada del Pirineu central.

El gegant del circ de Colomèrs: 2.934 metres que dominen el sistema de llacs i circs glacials més espectacular del Pirineu. Una excursió de referència per als amants de l'alta muntanya.

Una de les cimes més emblemàtiques de l'Aran: les dues agulles de la Forcanada, a 2.882 metres, recorden les Dolomites. Exigent i fotogràfic.

El cim de la frontera: 2.882 metres compartits amb Gascunya, a la capçalera del riu Unhòla. Un dels cims més salvatges i menys visitats de l'Aran.

El sostre de la Val d'Aran, amb 3.010 metres. Només uns pocs cims de Catalunya el superen. Des de dalt, l'Aran i la Ribagorça s'estenen fins a l'horitzó.