Tuc de Molières

El Tuc de Molières (també conegut com a Pic de Molières o Pic de Mulleres), amb 3.010 metres d'altitud, és el sostre comarcal de la Val d'Aran. Se situa al bell mig del cordal granític pirinenc, en posició fronterera entre Aragó i Catalunya, a les capçaleres de la Vall de l'Escaleta cap a l'oest i la Vall de Molières cap a l'est. El seu cim és una cresta de blocs de roca de forma suau, orientada de nord a sud.

El vessant oest, la Vall de l'Escaleta, és una llarga tartera de blocs amb sis petits estanys d'origen glacial que desaigüen al Pla d'Aigualluts. Aquí es produeix un dels fenòmens geològics més curiosos dels Pirineus: les aigües del pla, a través d'un recorregut subterrani kàrstic, reapareixen a la Val d'Aran als Güells del Joeu, a l'Artiga de Lin, i acaben alimentant la Garona.

El vessant est, la Vall de Molières, presenta un aspecte alpí de gran bellesa, amb pendents molt abruptes, boscos d'avet i faig a la part baixa, i quatre estanys glacials situats entre els 2.200 i els 2.400 metres. Sota el cim, a la part alta de la vall, hi ha una gelera permanent, testimoni del passat glacial de la zona. Fins al 2011 hi havia el Refugi de Molières (10 places, inaugurat el 1974); des d'aleshores ha estat substituït per un nou refugi.

L'ascensió al Tuc de Molières, amb uns 1.400 metres de desnivell acumulat, és factible en un sol dia per als excursionistes experimentats. La ruta més clàssica baixava per la Vall del Nere (Val d'Aran) i durant dotze anys va ser l'itinerari d'una important cursa d'esquí de muntanya. El Tuc de Molières forma part del Repte dels 100 Cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).