Cims dels Pirineus

El cim més alt de Catalunya.

Cim de 3.129 m del massís del Montcalm, a la carena de la Pica d'Estats.

Cim oriental de la Pica d'Estats, al massís del Montcalm, dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu.

El Montcalm, amb 3.077 m, és un dels grans tresmils catalans del massís de la Pica d'Estats. La travessa clàssica des de la Molinassa encadena el Montcalm, el Pic Verdaguer (3.125 m) i la Pica d'Estats (3.143 m) en una expedició de dos dies amb vivac a l'Estany d'Estats.

El Pic de Sotllo (3.073 m) s'alça a la frontera entre el Pallars Sobirà i l'Arieja (França), dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és un dels grans reptes alpins del Pirineu lleidatà, amb vistes excepcionals sobre l'Estany de Sotllo i el Port d'Estats.

El sostre de l'Alta Ribagorça (3.029m) i un dels cims emblemàtics del Parc Nacional d'Aigüestortes, de tècnica alpina.

Cim de 3.023 m a l'extrem sud de la carena dels Besiberris, sobre la Vall de Boí.

El Besiberri Nord, amb 3.014 m, és el tercer cim més alt de Catalunya. Situat al massís del Besiberri, a l'Alta Ribagorça, la seva ascensió des de la presa de Cavallers combina senderisme d'alta muntanya amb una escalada final per cinc xemeneies de grau II. Un clàssic de l'alpinisme català.

La Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m) és un dels cims més alts de Catalunya, al Parc Nacional d'Aigüestortes. Inclosa a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, domina el sector dels estanys de Comalesbienes i el Vall de Colieto.

El sostre de la Val d'Aran (3.010m), al bell mig del cordal granític pirinenc, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes.

Cim de 3.004 m entre Alins i l'Arieja, al massís del Montcalm.

Cim de 2.983m enclavat al Parc Nacional d'Aigüestortes, entre el Pallars Sobirà i Jussà, amb accés pels llacs de Llebreta.

El Pic de Comapedrosa, amb 2.942 m, és el cim més alt d'Andorra i un dels grans reptes pirinencs a cavall de la frontera catalanoandorrana. Des del cim s'obtenen vistes excepcionals de l'Aneto i la Pica d'Estats. Cim de la llista ICGC dels 100 cims.

El Gran Tuc de Colomèrs corona el circ de Colomèrs, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Des del seu cim de 2.934 m s'obté una de les panoràmiques més impressionants dels Pirineus: una catifa d'estanys que s'estén fins a l'Aneto i la Maladeta. Cim de la llista ICGC dels 100 cims.

Un dels millors miradors de la Pica d'Estats, al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Domina el circ de Baborte, amb el seu estany i el refugi a sota.

Cim de 2921m situat a Cerdanya.

La Tossa Plana de Lles és un dels cims més accessibles de més de 2.900 m dels Pirineus catalans, a la Cerdanya. L'ascensió des del Refugi de Cap del Rec transcorre per planes herboses sense passos exposats, convertint-la en una ruta ideal per iniciar-se en l'alta muntanya.

Separa les dues Valires i per molts és el millor mirador d'Andorra. El nom li ve de l'estanyó que té al peu del vessant nord, dins el Parc Natural de Sorteny.

El cim més alt de les comarques gironines (2.915m), amb vistes sobre el Cadí i les muntanyes d'Andorra.

Cim de 2912m situat a Andorra.

Tercer cim més alt de Catalunya (2.910m), accessible des de Núria amb ascensió senzilla i creu al capdamunt.

El Monteixo (2.905 m) s'alça al Pallars Sobirà, als Pirineus centrals. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és un dels cims pirinencs més característics de la comarca amb vistes privilegiades sobre la Vall d'Àneu, el pic de l'Orri i la cadena fronterera amb Andorra i França.

Un dels cims més imponents del Pirineu axial (2.883m), al Pallars Jussà, proper a la Vall Fosca i els embassaments de Cabdella.

Era Forcanada (2.882 m), també coneguda com a Malh des Pois, és un cim bifront dels Pirineus a la Vall d'Aran. Inclosa a la llista dels 100 cims ICGC, la seva silueta espectacular amb dues puntes i les grimpades d'accés la converteixen en un repte alpinístic destacat.

El Tuc de Maubèrme (2.882 m) és un cim dels Pirineus situat a la carena entre la Vall d'Aran i l'Arieja (França). Inclòs a la llista dels 100 cims FEEC i ICGC, és un dels cims més imponents de la Vall d'Aran amb reserves de mineral de ferro i vistes de 360° sobre els Pirineus.

Cim fronterer amb Andorra (2.881m) al Ripollès, amb glaceres i llacs d'alta muntanya, accessible des de Setcases.

Cim de 2878m situat a Andorra.

Un dos mil vuit-cents del Conflent que domina la capçalera dels llacs de Carançà. El nom li ve de la fama d'atreure els llamps: les crestes el deixen sol enmig de la tempesta.

El Mont-roig (2.864 m) és una muntanya fronterera entre Catalunya i Occitània a la capçalera de les valls de Cardós i del Riu d'Unarre. Amb tres cims al llarg d'una carena de 700 metres, inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és un dels reptes pirinencs del Pallars Sobirà amb vista sobre la Vall de Cardós.

Cim de 2861m situat a Cerdanya.

Cim de 2861m situat a Pallars Sobirà.

Cim de 2853m situat a Pallars Sobirà.

El Montardo o Montardo d'Aran és un pic dels Pirineus centrals, a la Vall d'Aran. Amb 2.833 m és una de les muntanyes més conegudes del Pirineu.

Cim de 2830m situat a Cerdanya.

Cim de 2822m situat a Cerdanya.

Cim de 2810m situat a Cerdanya.

El cim més alt de l'Alt Urgell (2.789m), a la frontera amb Andorra i el Pallars Sobirà, amb excel·lents vistes pirinenques.

El cim sagrat dels catalans (2.784m), símbol nacional amb ascensió clàssica i festes de la flama del Canigó cada estiu.

Cim de 2766m situat a Pallars Sobirà.

Cim de 2760m situat a Cerdanya.

Cim de 2753m situat a Pallars Jussà.

Cim de 2750m situat a Cerdanya.

Cim de 2750m situat a Andorra.

Dues agulles de granit al cor del Parc Nacional d'Aigüestortes, al sud de l'Estany de Sant Maurici. Llegenda de dos caçadors convertits en pedra.

Cim de 2740m situat a Cerdanya.

Cim de 2731m situat a Vallespir.

Muntanya de 2.714 m situada entre Queralbs i Setcases al Ripollès. El seu nom evoca la forma de gra de fajol. Cim molt apreciat pels excursionistes.

Un dos mil set-cents de Queralbs, a llevant de Núria. S'hi puja des del refugi de Coma de Vaca: set-cents metres de desnivell i unes dues hores i vint fins a dalt.

Cim de 2700m situat a Pallars Sobirà.

El Tuc de Marimanha (2.679 m) és el cim més alt del circ de Bacivèr, entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà. Forma part de la llista dels 100 cims ICGC i FEEC. L'ascensió pels estanys de Bacivèr ofereix paisatges d'alta muntanya amb vistes sobre l'Aneto-Maladeta i el Parc Nacional d'Aigüestortes.

Cim de 2659m situat a Pallars Sobirà.

Cim de 2633m situat a Pallars Sobirà.

Cim de 2606m situat a Val d'Aran.

Muntanya de 2.585 m a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre Queralbs i Vilallonga de Ter. Inclòs als 100 cims de la FEEC.

Cim de 2543m situat a Alta Ribagorça.

El Montlude (2.517 m) és una muntanya que s'aixeca entre els municipis de Les i de Vilamòs, a la Vall d'Aran. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 255059001). Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, domina la part occidental de la Vall d'Aran amb vistes sobre el Pirineu central.

El primer cim de la carena fronterera que supera els 2.500 metres venint de la Mediterrània. Hi conflueixen tres termes i tres valls: el Tec, que hi neix, el Tet i el Ter.

Cim de 2469m situat a Conflent.

El Costabona és un massís de 2.465 m a la zona axial pirinenca, al límit entre Setcases (Ripollès) i Prats de Molló (Catalunya del Nord). Separa les valls del Ter i del Tec.

Cim de 2445m situat a Alta Ribagorça.

Cim de 2438m situat a Pallars Sobirà.

Cim de 2405m situat a Alt Urgell.

El cim més alt del Solsonès (2.387m), al Port del Comte, amb panoràmica sobre les serres del Prepirineu central.

El Montcorbison (2.172 m) és una muntanya de la Vall d'Aran, al municipi de Vielha e Mijaran. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, el seu cim ofereix una panoràmica excepcional sobre la Vall d'Aran, l'Artiga de Lin i les Maladetes, al Pirineu central.

Muntanya de 2.040m que domina les valls del Freser i el Ter al Ripollès, sent un dels punts de referència del Pirineu oriental.

El cim més alt de la Garrotxa i dels Pirineus orientals (1.557m), amb vistes sobre les Guilleries i la Serralada Transversal.