
Hi ha cims que cal pujar per entendre el litoral català. Des del Puig Neulós, que vigila la frontera francesa sobre l'Albera, fins al Burriac, el castell que presideix el Maresme, una franja de muntanyes baixes i mitjanes separa l'interior del Mediterrani i, des dels seus cims, el mar és sempre present. Aquesta col·lecció és un recorregut de nord a sud per les millors panoràmiques costaneres de Catalunya: Cap de Creus, les Illes Medes, les Gavarres, la Costa Brava de Tossa i la llarga costa del Maresme. Cims humils d'altitud però generosos de vistes.

El sostre de l'Albera, a la frontera amb França. Des dels 1.257 metres es veu tota la Costa Brava, des del Cap de Creus fins a les Illes Medes, i en dies clars, fins al delta de l'Ebre.

El mirador per excel·lència del Cap de Creus. Des d'aquí es veu el punt més oriental de la Península Ibèrica, les cales verges del parc natural i, al fons, l'illa de les Formigues.

Un santuari entre el Pirineu i el Golf de Roses. A 1.124 metres, el santuari del Mont és punt de pelegrinatge i de panoràmica sobre tota la plana empordanesa i el mar.

Damunt les Illes Medes. Des dels penya-segats del Montgrí, a tan sols 311 metres, les Medes es veuen com si es poguessin tocar. Un dels miradors marins més sorprenents de Catalunya.

El mirador de les Gavarres. Des dels 533 metres domina tota la Costa Brava central, amb Palamós, Sant Feliu de Guíxols i les Illes Medes a l'horitzó.

Un santuari solitari entre Girona i la Costa Brava. Des dels 562 metres, la vista arriba al mar a l'est i al Pirineu al nord, amb la plana gironina desplegant-se als peus.

El balcó de la Costa Brava sud. Des de Tossa de Mar o Santa Coloma, aquest cim de 519 metres domina les cales més fotografiades del Mediterrani.

Les ruïnes medievals que dominen el Maresme. Des del Burriac, el mar és omnipresent: de Blanes a Barcelona, tota la costa es desplega als peus del castell.