Cims de la S. Transversal

El Cap d'Urdet (2.240 m) s'aixeca a l'extrem oriental de la Serra del Verd, entre el Berguedà i el Solsonès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el tercer cim en altura de la serra, amb vistes sobre el Pedraforca, el Cadí i el pantà de la Llosa del Cavall.

El Pedró (1.765 m) és el cim de la Serra de Catllaràs, al Berguedà. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és diferent del Pedró de Tubau i el Pedró dels Quatre Batlles. Domina la zona dels Rasos de Peguera amb vistes sobre el Cadí i el Berguedà.

El cim de la serra de Curull, a Sant Pere de Torelló, un rocam enmig del bosc a tocar del Bellmunt i el Puigsacalm. Forma part dels 100 cims de la FEEC.

La Cabrera (1.307 m) és el cim de la Serra de Cabrera, a Osona. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes sobre el Montseny, el Collsacabra i les Guilleries des del cor de la Catalunya central. Al cim s'hi troba el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera.

El Cim de Bellmunt és el sostre de la serra homònima, a Sant Pere de Torelló (Osona), i el corona el santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, construït damunt la roca. Forma part dels 100 cims de la FEEC i domina la plana de Vic: des del mirador s'hi veuen el Pirineu Oriental, la vall del Ges i el Bisaura.

Muntanya de 1.189 m a la Vall de Lord, al municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). Integrada en espai natural protegit i inclosa als 100 cims de la FEEC.

El Far (1.125 m) és el cim de referència de les Guilleries i un dels indrets més emblemàtics de la Selva. Al cim s'hi troba el Santuari del Far i un vèrtex geodèsic. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes excepcionals sobre el Montseny, el Canigó i, en dies clars, la Mediterrània.

Coneguda també com a Rocacorba (991m), al Gironès, amb un important observatori astronòmic al cim i el santuari de la Mare de Déu de Rocacorba.

Muntanya icònica de les comarques gironines, coronada per les antenes de telecomunicació visibles des de Girona. Forma part de la serralada de Rocacorba.

El con volcànic més gros de la península Ibèrica, entre Santa Pau i Olot. Una pedrera el va anar buidant durant trenta anys i el va deixar tallat per la meitat: avui s'hi veuen per dins les capes de lapil·li roig i negre.

Volcà apagat de 766 m situat al Pla de la Cot, al municipi de Santa Pau. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Cim de 646m situat a Pla de l'Estany.

Volcà envoltat per la ciutat d'Olot amb forma de copa. Va erupcionar fa uns 100.000 anys i és un dels volcans més accessibles de la Garrotxa.