la Mussara

La Mussara, situada a 1.054 metres d'altitud, és un dels indrets més singulars de les Muntanyes de Prades, a la comarca del Baix Camp. Al cim es troba un dels pobles abandonats més coneguts de Catalunya, amb cases ensorrades, carrerons empedrats i l'ermita romànica de la Mare de Déu de la Mussara, del segle XI, que ha resistit el pas dels segles com a testimoni silenciós d'una comunitat que va deixar el lloc a la dècada de 1950.

Les cingleres que envolten la Mussara per la banda sud i est cauen en vertical sobre els fondals del Camp de Tarragona, formant un dels mirador naturals més espectaculars de les Muntanyes de Prades. Des del cim, en dies clars, la vista s'estén sobre la Costa Daurada, el Camp de Tarragona, el Delta de l'Ebre i, en condicions excepcionals, fins i tot les Illes Balears. El contrast entre les roques verticals i la lluminositat del Mediterrani és un espectacle visual únic.

El poble abandonat de la Mussara és un dels elements patrimonials més destacats del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Les restes de les antigues cases i els carrers empedrats transmeten una atmosfera evocadora i melancòlica que atreu visitants de tota Catalunya. L'ermita, de nau única i absis semicircular característics del romànic català, es conserva en relativament bon estat i ha estat objecte de diverses actuacions de restauració al llarg dels anys.

L'accés a la Mussara es fa principalment des de Vilaplana o bé des de la Riba, per camins que travessen els boscos de pi roig, alzines i roures típics de les Muntanyes de Prades. El Parc Natural de les Muntanyes de Prades ofereix una xarxa de senders ben senyalitzats que permeten diverses combinacions de rutes, incloent-hi la popular Ruta del Senglar. L'accès és apte per a senderistes de tots els nivells, tot i que el tram final cap al cingle requereix atenció.

Les Muntanyes de Prades en conjunt constitueixen una de les àrees naturals protegides més valuoses del sud de Catalunya, amb una riquesa florística i faunística notable. La zona és hàbitat de l'àguila cuabarrada, el duc i diverses espècies de rapinyaires diürns i nocturns. La transició entre el clima mediterrani litoral i el continental de l'interior dona lloc a una biodiversitat notable, amb espècies de caràcter mediterrani convivint amb elements de l'àrea eurosiberiana.